Valoració de les Jornades

Oscar Fraile (director de la revista paper) i Telva Somoza (directora online)

Premi Extraordinari a una trajectòria extraordinària

Març 15, 2012

L’auditori es posa en peu per rebre el darrer convidat a la conferència que tancarà les portes de la XVIII edició de les Jornades Blanquerna de Comunicació. Entra Héctor Borrat amb dificultats, fent passes curtes, recolzant-se en els braços dels seus acompanyants. Carrega al damunt el pes de la basta experiència periodística de tota una vida, i això li fa més feixuga la mobilitat. 

 

Pren el torn de paraula Josep Maria Carbonell. Es desfà en elogis, en paraules d’admiració a tota una trajectòria per la qual avui Borrat és guardonat en nom de l’equip directiu de la nostra facultat.  Repeteix que aquest premi li és atorgat pel seu compromís vers les persones en el món de la comunicació i conclou l’acte llegint una emotiva carta del president de la Fundació Blanquerna, dirigida al protagonista de l’esdeveniment.

 

El premiat va néixer a Montevideo, Uruguay, el 1928. Allà es va doctorar en dret i ciències socials per la Universidad de la República. Va exercir com a redactor d’informatius i crític de cinema a Radio Ariel, va ser redactor del seminari Marcha i també editor de la revista Víspera. Anys més tard es va haver d’exiliar a Barcelona, ciutat que el va acollir i reconciliar amb els seus orígens.  Un cop a Catalunya, es va doctorar en dret i ciències de la informació, i va exercir com a professor emèrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan va assolir l’edat màxima per seguir en la docència en dita universitat, li van oferir una alternativa a la Universitat de Salamanca, però no va trigar en tornar a la seva ciutat preferida d’Espanya, tal com ell diu. Aquí ha estat professor convidat a la Facultat de Comunicació Blanquerna des de la seva fundació, i per tant, va formar part del primer claustre de professors, l’any 1994. 

 

Si vol continuar llegint:

http://3punt12.jimdo.com/jornades-blanquerna/dijous-15/cr%C3%B2nica/

 

Autor: Alba Adán

 

Del sofà no surt bon periodisme

Març 15, 2012


Joves emprenedors que han lluitat per la seva passió, el periodisme. Ex alumnes de la casa que han decidit que no val la pena quedar-se assegut esperant la seva oportunitat. Un d’ells, Medir Plandolit, ja tenia una cadira quan va decidir que no volia ser com els seus companys més grans. La Gemma Parellada, en canvi, sabia des d’un bon principi que el seu futur era a l’Àfrica. Álvaro Corcuera va pujar a un vaixell i gràcies a la seva perseverança va arribar a la portada d’El País.


Tots ells van decidir deixar-se de tonteries, “el treball no el trobaràs al costat de casa” diu en Medir. La cosa està magra, les retallades es donen a totes les escales, i com bé explica l’Álvaro: “han reduït el sou a tota la plantilla i encara no hi ha hagut pèrdues econòmiques”. Aquest trio de periodistes ens han deixat les coses clares: per ser un bon periodista has d’estimar la teva professió. Ja ho diu la Gemma “a vegades t’has de sacrificar i fer un treball que no hauries fet per poder-te permetre el luxe de fer el que a tu t’agrada”. Així es com funciona ara mateix el món del periodisme.

 

Si vols continuar llegint:

 

http://3punt12.jimdo.com/jornades-blanquerna/dijous-15/columna/

 

Autor: Telva Somoza


Qui no s’arrisca no pisca

Nous temps, nou periodisme

Març 15, 2012

Sembla que el periodisme s’hagi d’acabar o, almenys, aquell que coneixíem fins ara. El moment que viu aquesta professió tant vocacional és un clar reflex de la situació actual de la nostra societat. Ens trobem en un moment de transició que provoca una sensació d’inseguretat i incertesa sobre cap a on anem, cap a on ens dirigim. Però la veritat és que “és possible fer coses noves”. Això pensen Oriol Rodríguez, Bernat Puig Tobella i Toni Padilla, els quals poden ser titllats de transgressors, emprenedors  en busca de nous projectes i idees per renovar el periodisme i adaptar-lo a la situació actual.

 

Novíssim periodisme, la transgressió necessària, així es titula la conferència que exposen aquests tres personatges, presentada pel professor de la facultat Vicent Sanchiz. Tots tres són clars exemples d’èxit de nous i arriscats productes periodístics que, tot i ser molt transgressors, han aconseguit adaptar-se i fer-se un lloc a l’apassionant món de la  comunicació i la transmissió d’informació.

 

Ordenadament, els convidats comencen a explicar la seva visió sobre l’actual situació del periodisme i com creuen que evolucionarà. Encara que els seus discursos difereixen en els projectes que han portat a terme, tots segueixen una mateixa línia, una mateixa idea: Introduir al mercat nous models, ja sigui de revista, diari o bloc, que centrats senzillament a explicar bones històries, fets que realment interessin, fora del filtre del conservadorisme i el tradicionalisme. Com puntualitza Oriol Rodríguez per copsar aquesta idea: “ Les coses s’estan fent malament, ens hem de preocupar per explicar bones històries

 

En el cas de Toni Padilla,  junt amb un parell d’amics i partint des del caràcter modest d’un petit projecte,  va arribar a formar el que ara és la revista Panenka. Aquesta revista low cost, sense la possibilitat de fer-se publicitat i de vendre’s enlloc més que via xarxes socials, ha aconseguit publicar entre 3000 i 5000 exemplars al mes, a part de comptar amb un molt bo i eficient equip de reporters i periodistes que cobreixen notícies a nivell internacional. 

 

Si vols continuar llegint:


 http://3punt12.jimdo.com/jornades-blanquerna/dijous-15/not%C3%ADcia/

 

 

Autor: Àlex Jover

Càstigs desmesurats


 Evitar la presó innecessària i buscar alternatives penitenciàries

 

Març 15, 2012

 

El professor Richard Wakefield ha estat l’encarregat de presentar a dos dels màxims exponents del projecte que avui ens concentrava. D’una banda l’impulsor Miquel Pongiluppi i de l’altra Philip Furst, de Zenit Media, encarregat de l’espot i de tota la campanya.

 

El senyor Pongiluppi ha començat explicant les dificultats que es van trobar a l’hora de crear l’anomenada Taula de Participació Social (TPS) a nivell administratiu. Ha deixat molt clar que no es tracta d’una ONG, definint la iniciativa com “un punt de diàleg entre el Departament de Justícia i els serveis penitenciaris” amb l’objectiu de reestructurar el marc jurídic pel que fa a l’actuació penitenciària. El problema és clar: A Catalunya hi ha 20.720 persones complint condemnes entre reixes, de les quals la majoria hi són per delictes menors. Les dades respecte Europa són sorprenents, aquí la mitjana de delictes per ciutadà és força inferior a la mitjana europea mentre que les xifres s’inverteixen quan parlem del nombre de presos. Això és producte de l’enduriment del codi penal que arrastrem des de fa anys.

 

Si vols continuar llegint: 

 http://www43.jimdo.com/app/sc34485e479bf1882/pb6f88777eec5e22a/ 

 

 

Autor: Aleix Carreter Sisquella

 

Usuari vs indústria


Març 15, 2012

 

Noves formes de producció?”. Alberto Tognazzi i Valentí Sanjuan han trobat la resposta a aquesta pregunta. Dos experts lluitadors i reivindicadors dedicats a trobar el canal més adequat per fer arribar la informació al públic.

 

Obre l’acte el senyor Tognazzi, relacionant la filosofia amb les noves tecnologies, fent-les veure com un estil de vida, no pas com a pura informàtica simplement. Un clar exemple que ens ha donat és que la gent es connecta molt més a Internet a través dels telèfons mòbils que no pas des dels ordinadors.

Per altra banda, destaca que nosaltres som els protagonistes d’aquesta nova era: “Nosaltres com a usuaris tenim la possibilitat d’interactuar amb diferents realitats”. També som capaços de manipular i de mirar, sentir i remenar, afirma el ponent convençut. Posant fi així a la tant cèlebre frase de James Surowiecki: “En el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup”.

 

Si vols continuar llegint:

http://www43.jimdo.com/app/sc34485e479bf1882/p8f7f4d8855206c86/

 

 

Autors: Marta Moragas i Laura Garde

Entrevista a Marc Crehuet

Marc Crehuet, creador de la sèrie Pop-ràpid
Marc Crehuet, creador de la sèrie Pop-ràpid

 

Marc Crehuet començà la seva trajectòria com a guionista a la xarxa, amb un documental anomenatGreenpower. A partir de la realització d’aquest petit projecte i el seu curt Señoras, basat en el fenòmen del Facebook, se li obriren noves portes que li donaren peu a nous projectes i idees. El seu treball acabà desembocant en el seu actual projecte: Pop Ràpid. Es tracta d’una sèrie low costemesa a TV3 que tracta sobre dos joves músics que busquen la manera de realitzar el seu somni de convertir-se en estrelles de rock. El resultat és una combinació d’humor i bona música, amb actuacions en directe que, a més, funciona com a finestra de l’activitat cultural del país.

 

Avui Crehuet ens parlarà sobre la seva experiència en la creació d’un programa low cost i del procés que va seguir per arribar on és ara.

 

D’on vas treure la idea de Pop Ràpid?

La idea de Pop Ràpid em va venir d’una sèrie d’idees que ja havia tingut en un programa que havia fet per una xarxa de televisions locals. Eren unes falses entrevistes, i en un capítol faig fer una falsa entrevista a uns suposats músics, que eren The Frederics, i a partir d’aquí ve una mica la idea. A mi m’agrada molt la música, llavors la idea de poder fer una ficció combinada amb música, com un gran referent que tinc són els joves, doncs m’atreia molt.

 

Què et va impulsar a dur a terme el projecte?

L’impuls sempre és el mateix, són ganes d’explicar histories, i com més recursos tinguis per explicar-les, millor. Jo havia fet moltes coses a la xarxa, a televisions locals, i tenia ganes de fer alguna cosa més gran.

 

Si vols seguir llegint l'entrevista i veure la grabació: 

http://3punt12.jimdo.com/jornades-blanquerna/dimecres-14/entrevista/

 

 

Premsa esportiva, recerca de valors

 

 

Març 14, 2012

 

Els companys del Vamos, el diari esportiu on line, tenen una idea clara. Volen fer un diari objectiu, que no es vegi influït per cavernes mediàtiques o per diaris que representin a clubs. El que pretenen és informar des d'un punt de vista imparcial. Per a ells ni el Marca, ni el Mundo Deportivo, ni lAs, ni tampoc lSport, fan correctament la seva funció, ja que informen condicionadament. És una temàtica molt interessant, sens dubte, però no és gens fàcil, sobretot perquè tots nosaltres estem acostumats a llegir cròniques del Madrid a diaris esportius catalans que més que una crònica sembla un tauler de dards, i viceversa.

 

Si vols seguir llegint:

http://3punt12.jimdo.com/jornades-blanquerna/dimecres-14/cr%C3%ADtica/

Connectar per a influir

 

 

 Març 14, 2012

 

El publicista d’origen argentí Pablo Alzugaray, ha estat presentat per el professor Ramón Fondevila com un autèntic emprenedor dels nostres temps, comparant-lo amb el mateix Cristòfol Colon per la seva valentia a l’hora de trencar amb tot allò establert dins el marc de la publicitat. Ha repassat la seva trajectòria citant bona part dels seus mèrits, des de premis a nivell individual fins a treballs col·lectius, passant per la fundació per part seva de Shackleton, l’agència número 1 del país.

 

Ràpidament el ponent de la conferència s’ha afanyat a esquivar els elogis i ha començat el seu discurs amb la humilitat necessària per captar l’atenció del públic, un discurs senzill i sense frases grandiloqüents que ha fet bo l’eslògan de les Jornades d’enguany: Més per menys.

 

Si vols seguir llegint:

http://3punt12.jimdo.com/jornades-blanquerna/dimecres-14/not%C3%ADcia/


Pablo Alzugaray i Ramón Fondevila
Pablo Alzugaray i Ramón Fondevila

Les xarxes socials com a nou mitjà d’informació

 

 

Març 14, 2012

 

Després d’una breu presentació per part del professor Burguet introduint els tres convidats a l’acte, la Cristina Fallarás, el Víctor García i la Yolanda Muelas, va començar l’acte, titulat “El futur del periodisme: edicions on line versus paper”.

La Cristina va iniciar el seu discurs animant els joves a que modernitzin el periodisme aportant noves idees, i explicant que en un any treballant en una empresa es pot aprendre molt més que en quatre anys estudiant una carrera. Adduïa que les edicions en paper tenen molts avantatges, però també són més cares. El fet d’haver d’imprimir una feina en paper, ja implica que aquesta hagi de ser perfecta, sense errors. En canvi, en la premsa on line, els periodistes sempre es confien i les feines són més superficials i poc treballades, tot i que arriben més ràpidament al públic. Per això, la Cristina es va descriure com una gran admiradora del Twitter, perquè en poques paraules i des de qualsevol lloc del món, es pot informar tothom sobre algun fet, sense haver estudiat la carrera de periodisme necessàriament.

A continuació, va ser el Víctor García qui va agafar el torn de paraula, i va parlar de la seva pròpia experiència en el món de la comunicació a Sud-Amèrica. Un dels fets que més el va impactar a l’arribar a Espanya, és el fet que les revistes i diaris gratuïts tinguessin tanta qualitat. En aquest moment, la Yolanda Muelas el va interrompre per comentar que “el creixement d’Internet està acabant amb la premsa gratuïta, que cada vegada es trasllada més a la red”.

També va mostrar-se pessimista amb el que fa als diaris en paper, que poc a poc perden terreny a Internet pel fet de ser més cars. Opinava que l’aparició de les xarxes socials influiria molt en la feina dels periodistes, atès que cada vegada més, la informació dels professionals pot ser contrastada per la dels ciutadans del carrer.

 

Si vols continuar llegint:

http://3punt12.jimdo.com/jornades-blanquerna/dimecres-14/crònica/

 

 

Conferenciants
Conferenciants

Évole, referent comunicatiu del 2011

 


Març 13, 2012

 

El Premi Blanquerna al Millor Comunicador ha estat entregat pel degà, Josep Maria Carbonell, al     presentador del programa Salvados de LaSexta, Jordi Évole. L'han acompanyat el degà, Josep Maria Carbonell, i el periodista i mentor d'Évole, Xavier Vinader.

 

Si voleu seguir llegint:

 

http://3punt12.jimdo.com/jornades-blanquerna/dimarts-13/cr%C3%B2nica/

Jordi Évole
Jordi Évole

Sergi Vicente y Tomoko A.Hosaka- Un any després de la catàstrofe

 

 Març 13, 2012

 

Hem assistit a la conferència de la mà de: Sergi Vicente, corresponsal de Televisió de Catalunya a Pequín, des del 2003 i Tomoko A.Hosaka, corresponsal d'Associated Press.

Comença parlant Sergi Vicente, animant els estudiants a estudiar idiomes. Afegint també que el Low Cost no ha acabat, ni acabarà. Agraint la sort que ha tingut per treballar a Àsia, ja que aquesta és un dels pols més estratègics del planeta. D'aquesta manera, A.Hosaka és qui parla dels mitjans més útils per a poder estendre una notícia. Segons comenta, Twitter ha estat la clau per a la connexió amb els lectors. Remarcant la confiança que ha creat entre els twitters i ella. Sempre utilitzant noticies de primera mà. Fent evident lo orgullosa que està d'aquest mitjà.

Emmagatzemant en la nostra ment la idea més important: si ets dins del negoci de la comunicació has d'entendre la informació que vols donar i després difondre-la. Sent fidel al missatge i no repostejant altres idees.

 

Després d'aquesta breu introducció. Seguit de les fotografies, donarem pas a un petit vídeo sobre la conferencia i algunes de les preguntes que ens van contestar els parlants.

 


Tomoko A. Hosaka
Tomoko A. Hosaka