Premi Extraordinari a una trajectòria extraordinària

Març 15, 2012

 

L’auditori es posa en peu per rebre el darrer convidat a la conferència que tancarà les portes de la XVIII edició de les Jornades Blanquerna de Comunicació. Entra Héctor Borrat amb dificultats, fent passes curtes, recolzant-se en els braços dels seus acompanyants. Carrega al damunt el pes de la basta experiència periodística de tota una vida, i això li fa més feixuga la mobilitat.

 

Pren el torn de paraula Josep Maria Carbonell. Es desfà en elogis, en paraules d’admiració a tota una trajectòria per la qual avui Borrat és guardonat en nom de l’equip directiu de la nostra facultat. Repeteix que aquest premi li és atorgat pel seu compromís vers les persones en el món de la comunicació i conclou l’acte llegint una emotiva carta del president de la Fundació Blanquerna, dirigida al protagonista de l’esdeveniment.

 

El premiat va néixer a Montevideo, Uruguay, el 1928. Allà es va doctorar en dret i ciències socials per la Universidad de la República. Va exercir com a redactor d’informatius i crític de cinema a Radio Ariel, va ser redactor del seminari Marcha i també editor de la revista Víspera. Anys més tard es va haver d’exiliar a Barcelona, ciutat que el va acollir i reconciliar amb els seus orígens. Un cop a Catalunya, es va doctorar en dret i ciències de la informació, i va exercir com a professor emèrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan va assolir l’edat màxima per seguir en la docència en dita universitat, li van oferir una alternativa a la Universitat de Salamanca, però no va trigar en tornar a la seva ciutat preferida d’Espanya, tal com ell diu. Aquí ha estat professor convidat a la Facultat de Comunicació Blanquerna des de la seva fundació, i per tant, va formar part del primer claustre de professors, l’any 1994.

 

El torn de paraula ara és per a Albert Sáez, que com a exalumne de Borrat i també antic company seu, no es pot estar de mostrar-se honorat per poder participar en aquest acte. “Sabemos que eres una persona extraordinaria, y que una persona extraordinaria reciba un premio extraordinario, nos parece lo más normal y justo del mundo” diu fent evident el seu respecte cap al professor. Explica diverses anècdotes divertides i entranyables, que fan que l’admiració del doctor Sáez pel seu mestre no passi desapercebuda. Totes elles ressalten l’entusiasme vital d’Hèctor Borrat, que és, sens dubte, el tret més característic de la seva persona. Sáez subratlla també la seva capacitat d’estar atent a l’actualitat, de repensar-se sempre les coses, d’estar permanentment obert al canvi, de no adormir-se en la comoditat intel·lectual i de renovar-se dia a dia acord amb les noves tecnologies. El descriu com el professor que mai no repeteix programa, ni tampoc bibliografia, durant dos anys seguits, perquè considera que sempre hi ha noves coses a afegir. “Con este acto lo que queremos es simplemente darte las gracias, porque sin tí seríamos peores” declara Sáez, en nom de tota la directiva. Finalitza el seu discurs emocionat pel record i afectat per la presència d’una figura que tantes vegades ha pres com a referent: “Este país se ha hecho con gente como tú”.

 

És el moment de l’entrega del premi, i seguidament la paraula és cedida, per fi, a Hèctor Borrat. Commogut pels aplaudiments, fa un llarg discurs autobiogràfic, on fa una menció especial a aquelles persones que l’han guiat i acompanyat al llarg de tota la seva carrera. Esmenta diversos noms tan familiars com Miquel Treserras, entre altres membres del cos docent de la casa, i ens parla d’aquelles persones que el van recolzar i conduir fins on és ara.


D’història en història, fent riure els presents amb subtils acudits, agraeix el reconeixement concedit a una vida frenètica i sovint arriscada, tota ella sacrificada al bon periodisme.

 

Autora: Alba Adán

 

Fotograf: Mireia Ibarzo

Usuari vs indústria

Març 15, 2012

 

Noves formes de producció?”. Alberto Tognazzi i Valentí Sanjuan han trobat la resposta a aquesta pregunta. Dos experts lluitadors i reivindicadors dedicats a trobar el canal més adequat per fer arribar la informació al públic.

 

Obre l’acte el senyor Tognazzi, relacionant la filosofia amb les noves tecnologies, fent-les veure com un estil de vida, no pas com a pura informàtica simplement. Un clar exemple que ens ha donat és que la gent es connecta molt més a Internet a través dels telèfons mòbils que no pas des dels ordinadors.

Per altra banda, destaca que nosaltres som els protagonistes d’aquesta nova era: “Nosaltres com a usuaris tenim la possibilitat d’interactuar amb diferents realitats”. També som capaços de manipular i de mirar, sentir i remenar, afirma el ponent convençut. Posant fi així a la tant cèlebre frase de James Surowiecki: “En el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup”.

 

Tot seguit, després de la interessant intervenció del director del Movil Film Fest i de Mobile Cells, es dóna pas a la veu de Valentí Sanjuan, ex-locutor del programa “Vist i no vist” de Catalunya Ràdio. Un home valent que, amb l’objectiu d’arribar a assolir el seu projecte d’arrancar un programa de ràdio diferent, especial i únic, n’ha acabat obrint un de nou on influeixen en gran part mitjans de comunicació com Twitter, Facebook o Youtube entre d’altres. D’aquesta manera ha aconseguit obtenir un públic principalment comprès entre els 16 i 25 anys que intervé amb una mitjana de 200.000 visites mensuals. El més important és el contingut, si aquest no és bo, almenys tingues un bon públic, menciona Sanjuan amb un gest d’autoestima per el públic present a la sala. Tot això ens demostra que si tens un bon contingut que s’adapti al teu públic, hi tens molt guanyat. El missatge doncs és clar: si desitges una cosa, lluita per ella sense deixar-te convèncer per ningú.

 

 Autors:Laura Garde i Marta Moragas

 

Escribir comentario

Comentarios: 0