El diari en paper té els anys comptats

Març 13, 2012

 

Amb l’aula plena de gom a gom, s'ha celebrat la primera conferència d'aquesta XVIII edició de les Jornades Blanquerna. Abans de començar l’acte, el moderador de la taula rodona, el professor Joan Sabaté, ha excusat l'absència del president de l'AEDE i director general del Grup Z: Conrado Carnal.

 

Josep Maria Piqué ha obert foc ben aviat deixant clar que “el problema no és del periodisme”, comentari que ha volgut matisar posteriorment, “el problema de supervivència és d'alguns mitjans”. També ha remarcat l’afectació que pateixen alguns rotatius per la pèrdua descontrolada d'anunciants. Segons Piqué, “la publicitat no tornarà, no en tindrem tanta com havíem tingut” i en clara al·lusió als propis anunciants s’ha mostrat queixós: “no ens presten la mateixa atenció que abans”.

 

El fundador de Vilaweb, Vicent Partal, ha predit que "a finals d'aquesta dècada serà molt difícil que quedin diaris en paper”, així com també dubta de la subsistència dels mitjans digitals. “No estic segur que Vilaweb pugui continuar existint, dependrà de l'evolució de la societat”.

Tot i les previsions poc optimistes per part del periodista valencià, la negativa pel que fa a la desaparició del sector és clara, “el periodisme seguirà existint perquè respon a unes necessitats socials, el que desconeixem és com s'expressarà”.

 

Al tram final de la xerrada, els dos ponents han fet una crida als futurs comunicadors, convidant-los a buscar noves vies i fórmules, és el moment dels emprenedors i ens hem de mobilitzar. En acabar, tan Partal com Piqué han advertit de la importància que té “buscar noves formes d'ingressos” a més d’ “invertir el temps en idees originals”.

 

Autor: Oscar Fraile

Fotògrafa: Telva Somoza

 

De mica en mica s’omple la pica

Març 13, 2012

 

 Els creadors del curtmetratge La Gota, Daniel Piera i Beatriz Escolar, exalumnes de la Facultat de Comunicació Blanquerna, van ser guanyadors al premi Nova Autoria a millor direcció i realització al Festival de Sitges.


En el festival van competir amb altres projectes de molt més pressupost, com el de l’Escac “Ojos y reflejos” amb 10.000 euros. La Gota peca del contrari, fent servir únicament 400 euros de pressupost i buscant totes les maneres possibles per aconseguir el màxim de coses gratuïtes.


Així doncs, veiem com projectes low cost poden arribar lluny sense necessitat de ser 100% ambiciosos en quant a pressupost, ja que inclús això pot ser una pega. El curtmetratge va guanyar gràcies a ser un projecte low cost i tenir quelcom que el feia més especial que tota la resta: “Al darrere, ells tenen talent afirmava el professor J. Benet. Ara bé, també es tracta de ser tossuts un i altre cop i moure molt el projecte. Tal i com ens ha dit en Daniel Piera: “vam ser, som i seguim sent tossuts”.


Els creadors expliquen la seva experiència amb il·lusió, atès que mai haguessin imaginat fins on arribaria el seu curtmetratge. Ser seleccionats era el màxim al que aspiraven, i ara, gràcies a això, els és més fàcil moure’s, conèixer i comunicar-se en el món audiovisual.


La Gota és un projecte de final de carrera i la seva trama és una adaptació de l’obra de teatre “Pedro y el capitán”, a on han introduït un element nou, la gota, que aporta un punt audiovisual, intensifica la relació entre els dos personatges i emfatitza uns determinats valors. Els personatges del curtmetratge, Manel Barceló y Toni Corbillo, són actors reconeguts i amics, la qual cosa va fer que la gravació fós més amena i fàcil. La idea que tenien al cap era fer un curtmetratge més llarg, d’uns 15 minuts, però en la fase de muntatge van retallar (fins a 9 minuts) per tal de donar més ritme intern a la narració de la història, i encara que no n’estaven convençuts, el resultat ha sigut un èxit.


Els creadors se senten orgullosos pel seu projecte i després del Festival de Sitges l’han presentat a altres com el programa “short cut” de Catalan Films. Ells seguiran intentant-ho a tots els festivals i premis possibles.

 

Autora: Mireia Ibarzo

Actor Toni Corbillo
Actor Toni Corbillo

Escribir comentario

Comentarios: 0

Valor afegit

L'important no és el medi, sinó convèncer la gent

Març 13, 2012 

 

Una sala plena de gent a les quatre de la tarda demostra que Internet és important pel cinema. D’aquesta manera obre la xerrada un dels conferenciants, Jaume Ripoll, soci fundador de Filmin. Al seu costat seu Nico Alcalá, que presenta el seu projecte: un llargmetratge titulat El Cosmonauta, que ha aconseguit la meitat del pressupost de la seva realització mitjançant el crowdfunding o micropatrocini.


Alcalá defensa una experiència on l’usuari se senti integrat. Per això, el seu film tindrà una llicència que el permeti visualitzar online i de forma gratuïta. Creu que Internet és molt útil atès que “té la capacitat de connectar en directe, sense intermediaris, amb l’usuari”. D’aquesta manera pretén transformar la pirateria en audiència.


Fins fa poc, es creia que Internet no era un negoci per a la indústria del cinema, ans al contrari. La gent associava el cine i l’Internet amb la visualització il·legal d’una sèrie o pel·lícula. Ripoll ho desmenteix parlant de plataformes com Ono, Imagenio o la seva pròpia, Filmin, un portal de cine independent o d’autor a través de la xarxa. “Internet no és una amenaça, és un complement –explica–. És una manera de donar l’oportunitat de conèixer coses noves a preus raonables”.


Els dos conferenciants finalitzen la xerrada amb una discussió simpàtica relacionada amb els incentius o valors afegits. Creuen que haurien de rebre extres o packagings per haver produït un producte gratuït, com ara la pel·lícula d’Alcalá, per tal de poder, com a mínim, recuperar la inversió.

 

Autora i fotógrafa: Anna Marcè

Sergi Vicente y Tomoko A.Hosaka- Un any després de la catàstrofe

Març 13, 2012 

 

Hem assistit a la conferència de la mà de: Sergi Vicente, corresponsal de Televisió de Catalunya a Pequín, des del 2003 i Tomoko A.Hosaka, corresponsal d'Associated Press.

Comença parlant Sergi Vicente, animant els estudiants a estudiar idiomes. Afegint també que el Low Cost no ha acabat, ni acabarà. Agraint la sort que ha tingut per treballar a Àsia, ja que aquesta és un dels pols més estratègics del planeta. D'aquesta manera, A.Hosaka és qui parla dels mitjans més útils per a poder estendre una notícia. Segons comenta, Twitter ha estat la clau per a la connexió amb els lectors. Remarcant la confiança que ha creat entre els twitters i ella. Sempre utilitzant noticies de primera mà. Fent evident lo orgullosa que està d'aquest mitjà.

Emmagatzemant en la nostra ment la idea més important: si ets dins del negoci de la comunicació has d'entendre la informació que vols donar i després difondre-la. Sent fidel al missatge i no repostejant altres idees.

 

 

 

Tomoko A. Hosaka
Tomoko A. Hosaka

Autor i fotógraf: Laura Garde

Fotógraf: Maria Morató

 

Escribir comentario

Comentarios: 0

Évole, referent comunicatiu del 2011

Març 13, 2012 

 

El Premi Blanquerna al Millor Comunicador ha estat entregat pel degà, Josep Maria Carbonell, al presentador del programa Salvados de LaSexta, Jordi Évole. L'han acompanyat el degà, Josep Maria Carbonell, i el periodista i mentor d'Évole, Xavier Vinader.

 

El primer a parlar ha estat Josep Maria Carbonell, que ha esmentat la temàtica de les conferències, la comunicació en temps de Low Cost. Xavier Vinader, del qual només tenia bones paraules cap a Jordi Évole va parlar d'un projecte sobre el conflicte basc i ETA que el guardonat estava preparant. Aquest reportatge no s'ha pogut emetre però ha servit a Jordi Évole per aprendre a fer un bon ús del llenguatge, a no utilitzar termes que poden ferir la sensibilitat de molts i a tractar amb cura els espinosos temes dels quals ell parlaria. Per a Xavier Vinader, que s'ha mostrat profundament “Evolià”, el guardonat representa al periodisme d'investigació amb la utilització de noves armes, un nou estil. De la seva visita recorda el seu somriure sorneguer i l'atenció que sempre posava quan Vinader parlava. El director de Salvados ha mostrat el seu caràcter desenfadat, convincent i proper i ha ofert el seu refinat sentit de l'humor. Évole s'ha desfet en elogis cap a Vinader. D'ell ha après que no s'ha de tenir por, ja que el seu referent va ser perseguit i agredit amb còctels molotov. També ha esmentat la vegada que Vinader va estar a la presó i que temps després de sortir-ne va fer un reportatge sobre l'estat de les presons espanyoles. El cornellanenc ha destacat que “això sí que és fer periodisme”. Per Évole, el periodisme “ha de portar problemes, ha de ser incòmode” i ha animat als assistents a no resignar-se, a lluitar per allò que creguin que val la pena. També ha dedicat unes paraules a parlar del motiu de les conferències d'aquesta edició. “Low Cost no va en contra del bon periodisme, en aquesta professió no conec a ningú que s'hagi fet milionari (…) Podem tirar això endavant millor del que ens pensem, aquesta professió ha de tenir part de vocació i de ganes”.

 

El guardonat ha aconsellat als assistents que “s'ha de tenir clar el que un vol i saber fins a on es vol arribar”. Xavier Vinader ha brindat la seva opinió respecte el Low Cost. “En temps difícils ha d'aguditzar la creativitat. Es poden fer coses molt interessants per pocs diners”. Josep Maria Carbonell ha arrodonit la celebració definint l'acte com “una classe magistral de bon periodisme”.

 


 

Autor: Oscar Fraile

Fotògrafa: Alba Adán 

Jordi Évole, Premi Blanquerna al Millor Comunicador.
Jordi Évole, Premi Blanquerna al Millor Comunicador.

Escribir comentario

Comentarios: 0