Entrevista a Marc Crehuet

"La clau és que t’agradi el que fas, i que n’estiguis satisfet"

Marc Crehuet començà la seva trajectòria com a guionista a la xarxa, amb un documental anomenat Greenpower. A partir de la realització d’aquest petit projecte i el seu curt Señoras, basat en el fenòmen del Facebook, se li obriren noves portes que li donaren peu a nous projectes i idees. El seu treball acabà desembocant en el seu actual projecte: Pop Ràpid. Es tracta d’una sèrie low cost emesa a TV3 que tracta sobre dos joves músics que busquen la manera de realitzar el seu somni de convertir-se en estrelles de rock. El resultat és una combinació d’humor i bona música, amb actuacions en directe que, a més, funciona com a finestra de l’activitat cultural del país.

 

Avui Crehuet ens parlarà sobre la seva experiència en la creació d’un programa low cost i del procés que va seguir per arribar on és ara.

 

D’on vas treure la idea de Pop Ràpid?

La idea de Pop Ràpid em va venir d’una sèrie d’idees que ja havia tingut en un programa que havia fet per una xarxa de televisions locals. Eren unes falses entrevistes, i en un capítol faig fer una falsa entrevista a uns suposats músics, que eren The Frederics, i a partir d’aquí ve una mica la idea. A mi m’agrada molt la música, llavors la idea de poder fer una ficció combinada amb música, com un gran referent que tinc són els joves, doncs m’atreia molt.

 

Què et va impulsar a dur a terme el projecte?

L’impuls sempre és el mateix, són ganes d’explicar histories, i com més recursos tinguis per explicar-les, millor. Jo havia fet moltes coses a la xarxa, a televisions locals, i tenia ganes de fer alguna cosa més gran.

 

Vas ser recolzat des d’un inici?

Sí, quan el vaig presentar justament la televisió estava buscant una cosa semblant, amb lo qual de seguida ens van atendre, perquè és el que estaven buscant.

 

Estàs satisfet amb el resultat de Pop Ràpid?

Sí, molt, molt.

 

Ara com a curiositat; en què et vas inspirar per crear els personatges? En models ja coneguts o són producte de la teva imaginació?

Sempre hi ha les dues coses. És a dir, jo almenys per escriure sempre parteixo de coses reals o properes, meves o d’amics, de coses que he conegut o altres que m’han explicat i les estiro una mica. Penso: “què passaria si…?” i estiro les situacions. És a dir, és una barreja de les dues coses.

 

Quin missatge vols transmetre amb la teva sèrie? Quin rerefons diries que té?

Aquesta és més difícil… És el reflex d’uns personatges atrapats en un món, que és el món de la nit, el món de la modernitat i que més enllà d’això potser estan atrapats en problemes personals que tenen. Llavors és una mica jugar amb aquest conflicte i veure fins a quin unt es pot sortir o no d’aquest tipus de mancances.

 

Com s’assoleix l’èxit a partir d’uns recursos low cost?

Jo crec que el tema és no deixar de fer coses, no perdre la constància i fer-ho amb passió.  És a dir, si veus que realment allò no és el que podries fer cada minut al dia diguéssim (per exagerar-ho una mica, però és bastant així) no val la pena fer-ho. Val la pena tot aquest esforç, perquè qualsevol que et digui que no hi ha esforç en aquestes coses menteix; hi ha un esforç i hi ha una dedicació que val la pena perquè realment és que no podries fer cap altra cosa. Llavors jo crec que la clau per poder arribar és que a tu t’agradi i n’estiguis satisfet. Jo sempre penso que quan a mi m’agrada allò que escric, hi haurà gent que li agradarà.  Has d’estar satisfet amb el que fas, i per estar-ho has de fer moltes coses per poder arribar a la gent.

 

Moltes gràcies. Estem molt agraïts de que hagis dedicat uns minuts a la nostra entrevista.

 

Autores i realitzadores: Alba Adán i Alejandra Jover