Connectar per a influir

Març 14, 2012

 

El publicista d’origen argentí Pablo Alzugaray, ha estat presentat per el professor Ramón Fondevila com un autèntic emprenedor dels nostres temps, comparant-lo amb el mateix Cristòfol Colon per la seva valentia a l’hora de trencar amb tot allò establert dins el marc de la publicitat. Ha repassat la seva trajectòria citant bona part dels seus èxits, des de premis a nivell individual fins a treballs col·lectius, passant per la fundació de Shackleton, l’agència número 1 del país.

 

Ràpidament el ponent de la conferència s’ha afanyat a esquivar els elogis i ha començat el seu discurs amb la humilitat necessària per captar l’atenció del públic, un discurs senzill i sense frases grandiloqüents que ha fet bo l’eslògan de les Jornades d’enguany: Més per menys.

 

Ha començat remarcant la importància del paper del comunicador en la societat actual. Ell mateix ha dit que no pretenia fer una arenga motivadora, tampoc s’hi veuria capaç, però ha deixat anar frases com: “Tot i la mala onda general que ens envolta aquests últims temps, heu triat una professió meravellosa de la qual es pot viure molt bé i us permetrà gaudir d’allò que feu”.

 

En referència a la intervenció d’un alumne, ha fet una crítica social: Risc i tolerància a l’error. Som víctimes de la por a no arriscar en el sistema actual. Evidentment Alzugaray no defensa l’error sostingut, però l’equivocació és comprensible quan et surts de lo establert, és el risc de sortir de tot allò convencional. La clau està en com reaccionar davant del fracàs. Els sistemes organitzatius no haurien de castigar a qui falla, ja que al fer-ho, estan condicionant a l’entorn i l’aprenentatge directe és la por al risc. Portant-ho al seu terreny afirma que “el més arriscat de tot en publicitat és no arriscar”.

 

En aquesta línia ha continuat definint la seva professió, titllant-la de purament passional i de “la més noble de les arts de persuasió”, en al·lusió a un comentari referit a la possible manipulació que hi pot haver al darrera del màrqueting. Això l’ha dut ha explicar una paradoxa amb els contes infantils de vaixells pirates, que eren vistos de lluny i se’ls veia a venir; “El mateix passa amb la publicitat, la missió és clara i tothom la coneix”.

 

Ha insistit en la necessitat de sorprendre per tal de crear emocions. En repetides ocasions ha dit: “Qui vols que faci o pensi què?”, aquesta és la pregunta que es fa ell abans d’iniciar qualsevol campanya. S’ha d’entendre a què es dedica un mateix, aquest negoci es basa en la influència que es té sobre el mitjà, no pas en el mitjà per si sol. Un exemple molt clar és el propi museu Guggenheim de Bilbao, segons ell, la millor campanya de turisme que s’ha fet mai. Es tracta d’entendre a què et dediques, no centrar-se en el com sino en el què, connectar amb una idea per influir a la gent.

 

Ha conclòs l’acte referint-se al gran element del significat del negoci publicitari, aquest no és altre que el d’acceptar que sempre s’ha fet allò que la gent no vol veure. El problema és que actualment es poden consumir continguts sense interrupcions i això ens porta a un paradigma, a un nou model. Hem de canviar, crear coses que la gent vulgui veure.

 

Autor: Aleix Carreter Sisquella


Pablo Alzugaray i Ramon Fondevila
Pablo Alzugaray i Ramon Fondevila

Escribir comentario

Comentarios: 0

Creativitat

Març 14, 2012

 

La conferència De la marginalitat a l’èxit s’ha dut a terme amb la participació de Juanjo Sáez, dibuixant i creador de la sèrie Arròs Covat, així com la de Carlos Guzmán, productor de jocs digitals a Wakestudios. El fil conductor del tema han sigut l’animació i els videojocs, els àmbits de treball dels dos convidats respectivament.

 

Tant l’animació com el videojoc sovint han estat maltractats i marginats, ja que es considerava que anaven dirigits a un públic infantil i adolescent. Avui dia, aquesta marginalitat s’està desmentint i els dos àmbits estan ocupant un gran lloc en la indústria audiovisual, arribant així a l’èxit. Cada vegada més, les fronteres entre el cine i aquests dos àmbits són més difuses i s’interrelacionen més entre sí. Els assistents confirmen aquesta “no marginalitat”.

 

Ambdues especialitats audiovisuals són creatives. La base per arribar a una eficaç trajectòria és la creativitat. El motor principal del creador ha de ser tenir inquietud i capacitat de crear i inventar coses noves, de tenir imaginació i de comunicar als altres una idea. La base de tot és el text a través de la creativitat, perquè la creativitat s’aplica a tot” ha afirmat Sáez, i “inclús s’aplica en el moment de fer un entrepà”.

 

La plataforma d’Internet dóna als dos àmbits grans avantatges, com la visibilitat de projectes audiovisuals per la seva distribució i la creació de comunitats de fans a través de reds socials. El crowdfundig (finançament online en massa) també és una gran opció perquè el creador rebi diners de manera directa. Però no ens enganyem, un producte com per exemple Arròs covat, necessita plataformes que moguin diners per seguir endavant. La xarxa per si sola no et finança un projecte de 500.000 euros per temporada, com és el cas del programa del senyor Juanjo Sáez.

 

Autora: Mireia Ibarzo

Escribir comentario

Comentarios: 0

L’esforç precedeix l’èxit.

Visió de dos emprenedors: Rafael Ferrater i Gerard Olivé

Març 14, 2012

 

Ens trobem en temps difícils on la realitat en la qual vivim es caracteritza per l’absència de llocs de treball i el conseqüent descontentament de la societat. Encara és més complicat per a aquells joves que han de fer-se camí en el món de la comunicació. Però com bé apunten els publicistes Rafael Ferrater i Gerard Olivé, existeixen vies alternatives per poder fer-se lloc per una petita esquerda en aquest, a primer cop d'ull, inaccessible món laboral. 

 

Tots dos, tant Ferrater com Olivé, començaren les seves grans trajectòries professionals mitjançant projectes low cost, convertint-se així en emprenedors. En aquesta ocasió, vam tenir l'oportunitat de copsar les seves experiències i bagatges professionals en la conferència Dos emprenedors-fundadors d'agències que un dia també van ser low.

 

La conferència es va iniciar amb dos vídeos de presentació que mostraven els projectes momentanis dels dos convidats. Rafael Ferrater va explicar els treballs amb els quals va guanyar-se una plaça en el món de la publicitat i, arran d'aquest fet, com va arribar a muntar l`agència Paradigma. Per altre banda, Gerard Olivé ens va descriure una de les coses que ha aconseguit al llarg del seu recorregut com a publicista: Brepublic.

 

Els dos participants van continuar el seu discurs llançant les idees que, com ells creien, eren cabdals per a l’assoliment de l’èxit. Entre elles, remarcaven el fet que els diners, encara que són importants, no han de ser la motivació principal, sinó que ho ha de ser l’il·lusió i les ganes de fer coses, de ser pro-actiu. Com bé puntualitzava Rafael Ferrater: No hi ha pitjor actitud que la sacietat i la desgana”. Pel que fa al low cost, tots dos van sostenir que es tracta d’una via per començar, per fer-se pas i poder arribar a projectes de major envergadura. Per tant, i segons aquesta afirmació, aconsellaven començar amb petites metes, objectius realistes i possibles d’abraçar. “Es tracta de ser honest, de saber acceptar els errors i aprendre’n d’ells i, sobretot, prendre’s la tasca com una vocació i no tant com un treball”.

 

Per últim, van finalitzar el discurs amb un llistat de consells pràctics per muntar una companyia de comunicació, on recollien els punts més importants de la xerrada i de la seva experiència personal. Tant Ferrater com Olivé tenien una visió optimista de l’actualitat, pensaven que la nostra societat es troba en constant canvi i que, per tant, per tal de sobreviure en aquest món, s’ha d’estar disposat a renovar, a adaptar-se i, sobretot, a aportar noves idees i projectes. 

Autora: Alex Jover

Escribir comentario

Comentarios: 0