Entrevista a M. Arbós professora de la FCB

Març 15, 2012

 

-          [E] De la teva experiència al Diari Avui: quins avantatges té treballar per un mitjà en paper?

-          [M] Quan jo vaig començar a treballar aleshores no hi havia informació online, així que és difícilde valorar.L’avantatge principal és que és un mitjà reconegut i això li atorga cert grau de credibilitat. El públic t’identifica amb una empresa seriosa. Per tant, d’entrada el que tens és una protecció de marca o d’imatge, de bagatge... que no és que t’obri portes en un sentit estricte però entres a formar part d’una entitat reconeguda. En canvi, a les versions digitals hi ha tal quantitat i dispersió de plataformes que es fa difícil de conèixer-les totes o de saber qui hi ha darrere. El fet distintiu de treballar per un format paper, bàsicament és la tradició periodística i el reconeixement que té.

 

-          [E] I els inconvenients?

-          [M] Jo vaig treballar durant un temps per El País, l’inconvenient seria que la persona amb qui parles, precisament per aquest motiu del reconeixement, identifica el teu mitjà amb uns interessos polítics, econòmics... amb un marc de simpatia clar. Potser en el meu àmbit no, ja que em moc en l’internacional i no he patit les pressions dels polítics, tant catalans com espanyols, però si que el fet que t’identifiquin alhora que et pot obrir portes també te les pot tancar. Jo m’he trobat treballant per un lloc o per un altre amb els mateixos coneixements i depenent de “l’etiqueta” que portes és més fàcil o més difícil que se t’obrin portes. El segon inconvenient o avantatge, depenent del moment, és que no estàs sol, l’estructura en paper física et protegeix i t’ajuda, però alhora costa més tenir veu pròpia. Les plantilles de paper acostumen a ser més àmplies. Per un costat t’ajuden però per l’altret’obliga a ser molt millor que els altres per destacar. En un món online les estructures empresarials son menors i és més fàcil guanyar-te un reconeixement en el teu mitjà. Per últim els horaris. Ala feina de paper els teus horaris depenen de les rotatives, treballes a contrarellotge, en canvi a l’online pots permetre’t el luxe d’acabar una crònica i que als 5 minuts estigui penjada.

 

-          [E] Com a Free Lance que aporta el fet de tenir llibertat de moviments contra el fet de la inseguretat laboral?

-          [M] La llibertat de moviments és que tu proposes els temes, no depens de les necessitats puntuals que tingui el teu mitjà sinó que pots buscar i remoure... el fet de buscar-te la vida et fa ser més àgil, més agosarat, buscar una manera diferent i personal de plantejarl’actualitat o les qüestions que no són recollides pel que sigui. Això t’agilitza l’olfacte i la personalitat periodística, t’obligues a definir-te, a entendre que és el que t’interessa. La inseguretat laboral és el pitjor, no només per una qüestió de seguretat sinóperquè les empreses no reconeixen un salari per hora treballada sinó per resultat publicat. Jo m’he trobat fent encàrrecs en que se’m demanaven uns espais i després,per raons del diari, són reduïts i he cobrat per aquests espais que s’hanpublicat. Així és molt difícil. Positivament et pots organitzar l’horari que vulguis però es molt difícil viure d’això.

 

-          [E] Blog: perquè obrir un blog professional, gratuït, en comptes de col·laborar en els mitjans? Un dels avantatges del lowcost és la llibertat que suposa?

-          [M] Això no m’ho hauries de preguntar a mi, sinó al director de l’Ara o El País. Evidentment jo preferiria cobrar per la meva feina. Quan es planteja aquesta possibilitat al seu moment... hi ha dues qüestions: El País té una plantilla molt gran, li sobra gent. Es difícil que si ja tenen gent i els en sobra vagin a buscar més gent a qui pagar. L’Ara té una aposta com a diari que no inclou una gran cobertura de la secció d’internacional. A més a més, jo no em puc comprometre per altres feines. Alguna vegada si que m’han demanat algun bitllet o alguna cosa així però no em puc comprometre a escriure amb una certa regularitat.

 

-          [E] És mes còmode en quan a la llibertat d’expressió?

-          [M] Jo haig de dir que al llarg de la meva carrera em sembla que mai, ningú, cap director m’ha dit això no ho pots dir. Em sembla que això també convé dir-ho. Jo m’he mogut en alguns terrenys on sí que hi ha posicionaments ideològics però mai m’he trobat ningú que em talli. Això sempre ha estat un privilegi. També és cert que al blog he rebut gent radicalment contrària a les coses que jo deia però també és veritat que quan els he respòs amb dades els descol·loques. Crec que tot es pot dir si està argumentat, contrastat...

 

-          [E]Comparant aquests punts quin creus que té més futur? Estan les dues vies (online i paper) obligades a destruir l’altre o poden conviure entre elles?

-          [M] La opció del Free Lance no és una opció professional. Optes per ser-ho no per voluntat pròpia sinó perquè el mercat és el que és. Les empreses no estan disposades a pagar les despeses de seguretat, per exemple. Ser Free Lance no és una opció que ningú vulgui. Volem tenir la llibertat per treballar amb una seguretat d’una empresa al darrere. Això no existeix. Però certament ara, amb internet és més fàcil ser Free Lance. Abans era bàsic que trobessis algun diari de paper que cregués en tu. Ara si ningú creu en tu obres el teu blog i ho penges. A mi em sembla, per exemple, que parlant d’això hi ha dues experiències o exemples molt interessants. Una, per exemple, és un blog que neix amb l’empara del diari 20 Minutos i ara farà cosa de 5 o 6 anys un periodista amic meu, Hernan Zin, arriba al diari i fa un blog personal. No sé a quin acord econòmic va arribar, però ell es dedica a anar pel món i viatjar a tots aquells llocs que ell considera interessants. ÉsFree Lance. Un altre és un documental que van fer durant la ofensiva israeliana a Gaza l’any 2009-2010, que era un  periodista andalús que estava allà i va gravar la seva pròpia pel·lícula. No hi havia ningú que la volgués, va crear el seu blog, la va penjar, visualització gratis per qui volgués, va tenir un cert ressò, la gent el veia. Per tant ara, aquesta persona ja té un reconeixement, les noves tecnologies et faciliten Free Lance. Respecte a les altres dues, el problema es que el paper no sap què serà quan sigui gran. Cal un debat molt profund sobre cap a on anirà el mitjà en paper. Evidentment no pot seguir per allà on va perquè quan tu ara vas al quiosc a comprar aquell diari totes aquelles noticies son velles. El concepted’actualitat ha canviat. El concepte de diari ha canviat. Els diaris en paper han de portar el plus de coneixementque no té la noticia en sí. Caldria que l’endemà al matí t’argumentessin i t’expliquessin aquells fets. La pregunta és: tenim temps per això? Tenim temps per llegir més? jo crec que hauria de sobreviure però que s’acabarà convertint en allò que eren els diaris al seu origen. Eren mecanismes de difusió ideològica, de coneixement d’alta cultura per un grup selecte de gent en un sentit cultural, de gent que vol saber més, més enllà de del que saps per internet, televisió o ràdio.

 

-          [E] Creus que la plataforma en paper està en perill a causa de les noves vies d’informació?

-          [M] No. Poden conviure. Però han de saber com. El problema de la xarxa és que hi ha un excésd’informació. Et perds. Si no saps identificar bé les fonts és tant informativa com desinformativa. La funció paper es aclarir tot aquest espectre. Desde paper s’ha d’orientar, explicar, informar... per força han de ser complementaris, el que passa es que encara n’han d’aprendre.

 

-          [E] Aquesta facilitat que aporta la informació low cost per internet, creus que és un avantatge o es crea sobreinformació? Com creus que es pot regular la veracitat d’aquest fenomen?

-          [M] El problema és que quanparlem de regulació a internet és molt fàcil prohibir, sancionar... crear unes normes a seguir que algú creu que són correctes. Són censura. I això es molt perillós. Crec que ha de ser la pròpia professió a través dels col·legis professionals qui, per dir-ho d’alguna manera vigilin o controlin la informació que corre per internet. Això no és només una desinformació cap al ciutadà sinó que és també una eina de desprestigi cap a la comunitat periodística i això jo crec que els col·legis professionals haurien de ser els primer en voler protegir-ho. Em sembla que es igual d’important que si en un mitjà escrit en paper algú menysprea a algú, es dona una informació no veraç, no contrastada, sexista, racista.. tant hem d’investigar i controlar això com si a la xarxa, aquell mitjans que s’identifiquen com a tals o com a mínim tenen una finalitat informativa segueixin els mateixos codis que segueix la comunitat paper. Certament, en xarxa, és difícil que en quedi constància. Pot ser que allò es borri i aleshores el delicte ha desaparegut mentre que en paper està escrit, en la radio esta gravat, en TV està emès...  s’ha de controlar que si allò que tu estàs fent és un delicte, s’identifiqui com a tal i es castigui.

 

-          [E] Segons vostè que creu que els hi espera als estudiants de comunicació i més concretament als futurs periodistes?

-          [M] Jo crec que de fet, vosaltres hauríeu de ser els primers interessats en entendreque el treball del periodista es un treball intel·lectual que ha de ser protegit, reconegut i valorat. Per això em fa tanta ràbia quan trobo treballs plagis; no és el fet de dir no has fet la teva feina” sinó que és el fet de dir “no valores que algú ha fet aquesta feina”. Si això aconseguís canviar, si la joventut, tota la joventut, entengués que la xarxa no és una font d’informació sinó que es un mitjà d’informació a través de qual tu vas a visitar fonts d’informació reconegudes i certificades. Jo crec que això ajudaria a prestigiar la feina periodística. Si això no passa, si la joventut no entén que en el moment que entra a la xarxa, allà darrere hi ha algú que ha fet una feina, és difícil que vosaltres pugueu sentir protegit el vostre treball, a no ser que aquest sigui punter i molt diferent de tot que fa la resta. Si aconseguiu destacar el cert es que la xarxaamplifica i difon el vostre treball. Però heu de brillar i això es difícil. La xarxa de la mateixa manera que difumina el coneixement mitjà i la identitat de qui el promou per altra banda amplifica aquell qui destaca. S’ha de dir que és una amplificació efímera, ens en recordem avui i demà passat ja no. La xarxa puja molt ràpidament però també baixa, ofega molt ràpid. El repte és doble, és dual, és un repte com a generació. Us heu de plantejar, no només amb el contingut periodístic, també si baixar una pel·lícula, un disc de d’internet... està bé. Des d’un punt de vista de valorar la feina que algú ha fet. Us heu de plantejar si la lluita és aquesta o la de lluitar per rebaixar els preu. Aquí hi haun debat. Al mateix paquet hi ha la producció periodística, audiovisual... si tu penges un film d’animació o fotografies artístiques quin dret té la gent a copiar-les, a reproduir-les sense dir que són vostres. Depèn del que respongueu la vostra feina a internet es diluirà o tindreu personalitat i un nom.

 

-          [E] Moltes gràcies.

 

AuAutors: Telva Somoza i Anna Indira Marcè

En temps de crisi, LOW COST.

Anna Marcé Rodriguez, Telva Somoza Vázquez

 

 

Hem d’estalviar, ens hem de quedar a casa, guardar sota clau el poc que ens queda i esperar que tot això acabi. Aquesta és la mentalitat que ocupa la ment dels ciutadans d’avui dia. Sí senyors, som en temps de crisi, no sabem com acabarà tot això, i el més fàcil és esperar.

Des de 3.12 no tenim la suficient paciència. Nosaltres plantem cara i ens apropiem d’una gran idea: “Els problemes no es resolen amb diners, sinó amb imaginació” com deia Anthony Robins (famós orador americà).

El futur es veu negre, i més per la juventut. Però no oblidem aquesta arma tan poderosa que ens recorda Anthony Robins. Nosaltres et volem demostrar que no tot és tan fosc, que el futur no és un forat negre i que gràcies a aquesta gran qualitat humana, l’entreteniment no és qüestió de diners.

En temps de crisis, Low Cost. 

 

 

En parella:

 S’acosta una data especial, les butxaques segueixen buides, i aquell restaurant que tant li agrada a la teva parella segueix sent car? No ens deixem endur pel pànic, que no ens atrapi. Sabem perfectament que l’amor no es compra, i les parelles valoren més un pla alternatiu i original. Per què portar-lo a aquell restaurant del qual ja coneixem la carta de memòria? 3.12 et proposa un dia inoblidable que no et deixarà escurat.


  • Activitats

 - 0€: La platja i muntanya de Barcelona són gratuïtes.

 - 5-10€:Skating al Camp Nou.

  • Àpats: 

- 0€: Un pícnic a la muntanya de Collserola és fantàstic.

- 0-10€: Convidar els teus pares al cine i tenir la casa lliure farà del sopar una nit especial.

-10-20€: Groupalia, Letbonus, Atrápalo, ofereixen

ofertes molt interessants.

  •   Relax: 

 - 0€: Miradors com el del Turó de la Rovira o el de la carretera de la Rabassada ofereixen unes vistes espectaculars i romàntiques de la ciutat. Passejar en

parella pel Born és màgic. Prendre el sol a la Barceloneta és relaxant i tranquil.

- 0-5€: De juliol a agost a Montjuïc pots comptar amb una sessió de cine lliure des de 2€.

- 10-20€: Al web de Lastminute trobaràs ofertes per spas que et deixaran amb ganes de més.

 

    

Amics:  

Ens cansa passar les tardes al bar jugant sempre als mateixos jocs de cartes? Els nostres amics són uns garrepes i ens costa cel i terra moure’ls de casa? 3.12 t’ofereix diferents idees per arrencar-los del sofà.

 

  •  Activitats:

- 0€: La ciutat et brinda diversos cursos i tallers gratuïts on us ho podeu passar en gran.

- 0-25€: El Carnet Jove torna a ser imprescindible: 2x1 a Port Aventura.

- 25-80€: Passa-t’ho genial esquiant peun per un preu assequible al web d’esquiades.com.


  •   Àpats:

- 0€: Els entrepans de la mama no són una mala opció.

-0-5€:McDonalds i les seves hamburgeses

per 1€ t’omplen la panxa si ens oblidem de comptar calories

per un dia.

- 5-10€: Si ens agrada més la pasta, a Qué pasta

prendrem un àpat saludable, ràpid i econòmic.

- 10-15€: Si som més de menjar oriental: els restaurants WOK i xinesos es troben a cada cantonada, on podrem menjar molt per molt poc.

 

     

Família

 

Ja és hora que dediquem un dia als pares que tan pacientment ens han criat i als nostres germans, que malgrat que a vegades ens fan la vida impossible, tant estimem. Si són els típics estalviadors que no surten perquè “en temps de crisi, val més estalviar”, no et preocupis. Segur que tenen ganes de sortir de casa. I més encara si és en família. Connecta’ls al 3.12 i que se ‘n adonin que no tot en aquesta vida costa tants quartos.

 

  •   Activitats 

- 0€: Fer senderisme per les múltiples rutes que Catalunya ens ofereix i

posar en forma la família no té preu

 - 0-5€: Una altra vegada, el Carnet Jove ens facilita la vida:

entrades gratuïtes o molt rebaixades a museus interactius.

-15-30€: Cases rurals. Reunir tota la família et

regalarà moments inoblidables.

 

  • Àpats

- 10-15€: Tots sabem la mandra que fa cuinar per a tota la família un diumenge. I si introduïm als menús festius uns kebabs o uns pollastres a l’ast comprats a fora?

- 5-15€: Els bufets lliures donaran una alegria als teus familiars més golafres.

- 15-30€: Les calçotades i les barbacoes familiars sempre són un punt de trobada.